Perquè vas escollir el cinema?
Jo mai vaig escollir aquesta afició per algun motiu concret, és una cosa que des de sempre m’ha interessat i he portat a dins meu amb un interés per damunt de qualsevol cosa. Però si em de parlar d’algun motiu concret, diría que és per la creativitat quasi interminable que ofereix. Es com una fusió de totes les altres arts en una. El cinema es per mi una de les millors eines per a desenvolupar-la i expresar el que tu vols, es com tenir quasi totes les disciplines artístiques al teu servei, toquis el gènere que toquis.
Com descriuries el teu treball, el teu llenguatge fílmic?
Ara mateix estic en una fase molt experimental, no tinc un prototip establert per a poder definir el meu treball o el meu llenguatge. De moment em sento molt atret per les temàtiques fosques i de terror i així espero seguir un temps més, tampoc vull estancarme.
M’agrada molt situar personatges corrents en llocs corrents, però que aquests dos sofreixin una transformació cap a la foscor i els malsons. I tècnicament, disfruto molt combinant amb una filmació de càmera amb mà, muntatge vertiginós i imatge distorsionada.
Quins factors et mouen a l'hora d'afrontar un nou projecte?
Principalment les ganes d’explicar i sobretot mostrar alguna idea que porto a dins des de fa temps. Però també tot l’apartat técnic del proces de producció i post producció. M’encanta poder agafar la càmera, filmar i després editar tot el material per a obtenir el resultat final.
Parla'ns, doncs, del teu darrer treball. Com va nèixer l'idea? Quines dificultats has trobat durant la preproducció, producció i postproducció del teu darrer curt?
Es titula “Siete Lunas” i es un projecte que es va començar a gestar ara farà quasi dos anys. Jo, per aquell temps, em sentia d’una forma molt incomoda amb mi mateix i vaig decidir escriure un curtemtratge que mostrés el que m’estava passant. I el resultat es un curt molt fosc que parla sobre les males experiencies que em viscut en el passat, i els somnis que aquestes comporten.
En general, la filmació del curt de forma semi profesional (com es el meu cas), sempre es difícil. Has de demanar favors a tot arreu, buscar el material mes barat posible, trobar actors que vulguin dedicar el seu temps lliure a actuar a la teva pel.lícula i sobretot estar preparat per a qualsevol cosa ja que els imprevistos sempre estan presents.
Bàsicament podria’m dir, que un curt semiprofesional, consisteix en reunir un munt de gent sense ànim de lucre en un moment i un lloc determinat per a fer realitat la il.lusió del creador d’arribar algun dia a dedicarse en cos i anima a la direcció.
Vius a les Garrigues, possiblement una terra, si més no, pràcticament desconeguda per a la resta de Catalunya, però al mateix temps profundament austera i autèntica. Creus que hi podria haver material per a un curt?
No crec que hi hagi material per un curtmetratge, sinó per a una trilogía de llargs. Les Garrigues sempre m’han despertat la curiositat. Des de petit, que quan vaig amb cotxe per dins a la comarca i veig el paissatge de secà, sempre he pensat que es una terra perfecta per ambientar una bona pel.lícula al meu estil. De fet ara mateix estic començant a reunir idees per un llargmetratge situat a les Garrigues. La veritat es que aquesta terra inspira molt.