Entre l’infern de Dante i la concepció budista de l’espai, entre la mort i el fet de tornar a néixer. La primera part del film retrata detalladament famolencs esclaus en un entorn apocalíptic i, per extensió, denuncia l’avarícia de la societat. Icones religioses i temples són audaçment juxtaposats amb cossos sanguinolents i mutilats, podem veure així el retorn de la humanitat a un estat primitiu, animal. Homes i dones cometen abusos sexuals davant de les deïtats budistes. El director se serveix deliberadament dels símbols totèmics amb significats espirituals i metafísics, paral·lelament a les representacions del desig bestial, desafiant tabús fortament arrelats i apuntant a la natura més elemental de la intimitat en conflicte amb les seves relacions entre la vida, la natura i la civilització. Aquest film subtitulat “Lamentation of the Dying Creatures”, és un episodi per a un projecte més extens.