 |
 |
 |
Crash
Umut Aral
Turquia , 17' |
|
 |
Tres homes. Des de tres vessants del crim:
un assassí a sou, en Musta; un estafador, en Cem,
i un lladre, l’Ali. Per un gir inesperat del destí
els seus camins s’entrecreuen a l’Estació
Central i comencen a treballar com un equip. Però
el seu passat no els deixarà anar gaire lluny...
|
 |
 |
 |
Our
man in nirvana Jan Koester
Alemanya, 10' 35'' |
|
 |
En John és
una famosa estrella del rock que durant un concert amb la seva
banda pateix un accident que té com a resultat la seva
mort. En John és desperta al Nirvana, allí haurà
d’afrontar els seus actes i desitjos...
Homenatge a la psicodèlia dels anys 60 i als titelles
asiàtics.
Brillant animació guanyadora d’un Ós de
Plata en la 56 edició de la Berlinale.g |
 |
 |
 |
SPIN
Jamin Winans
EUA , 17' |
|
 |
| Un misteriós
DJ és enviat a una bulliciosa ciutat per esmenar una
sèrie de tràgics esdeveniments. |
 |
 |
 |
Press
or say 2 Michael Goldstrom -Mye
Hoang
EUA , 7' 46'' |
|
 |
| En Dan, un treballador
de la Sino-American Trade Organization, està tenint problemes
amb el seu ordinador. Finalment, no li queda cap altre remei
que trucar al servei de suport telefònic. Quan s’adona
que el fabricant del seu ordinador ha estat absorbit per Shangai
Systems comença la seva lluita contra un ridícul
i poc usual sistema automàtic de veu en xinès.t |
 |
 |
 |
El
Último Alquimista Nicolás Caicoya
Gallerand
França , 15' 30'' |
|
 |
| Un home és
a punt de revelar un secret que molts homes van morir per protegir
i que molts altres matarien per descobrir. |
 |
 |
 |
Similo
Bruno Zacarías - MacGregor
Espanya , 6' 30'' |
|
 |
| El futur. L’Antàrtida
ha perdut la major part del seu gel. Ara és un desert
negre on grans ciutats tecnològiques resisteixen als
efectes del canvi climàtic. L’Herbe i en Ciro se’n
van de viatge per vacances. No són una parella normal...
És possible continuar estimant algú que ja no
et pot recordar? |
 |
 |
 |
Bardo
Lin Tay-jou
Taiwan , 10' |
|
 |
| Entre l’infern
de Dante i la concepció budista de l’espai, entre
la mort i el fet de tornar a néixer. La primera part
del film retrata detalladament famolencs esclaus en un entorn
apocalíptic i, per extensió, denuncia l’avarícia
de la societat. Icones religioses i temples són audaçment
juxtaposats amb cossos sanguinolents i mutilats, podem veure
així el retorn de la humanitat a un estat primitiu, animal.
Homes i dones cometen abusos sexuals davant de les deïtats
budistes. El director se serveix deliberadament dels símbols
totèmics amb significats espirituals i metafísics,
paral·lelament a les representacions del desig bestial,
desafiant tabús fortament arrelats i apuntant a la natura
més elemental de la intimitat en conflicte amb les seves
relacions entre la vida, la natura i la civilització.
Aquest film subtitulat “Lamentation of the Dying Creatures”,
és un episodi per a un projecte més extens. |
 |